LES AVENTURES DE LA SILENCIOSA I L’ANIOL

(1)

La Silenciosa era un cabirol que vivia en els bonics boscos d’alzines i pins del parc natural de Sant Llorenç del Munt. L’Aniol i la Silenciosa s’havien fet amics. Aquest sovint anava a passejar pel parc, se’l coneixia molt bé i n’estava enamorat.

Vet aquí que un dia, es varen conèixer. El noi esmorzava tranquil·lament assegut en una gran pedra quan va sentir que molt a prop seu alguna cosa es movia entre els matolls. Va deixar l’entrepà dins la seva motxilla inseparable i va treure els binocles, se’ls va acostar als ulls i va mirar amb atenció. Alguna cosa es bellugava entre el fullatge. Va seguir mirant amb atenció i, aviat, va identificar un bonic cabirol. De mica, en mica, l’anava veient més gran… volia dir que, sense por i amb molta curiositat, s’anava acostant fins que l’Aniol va deixar els binocles, ja que el podia veure perfectament a ull nu. Es va fixar bé amb la forma i mida de les seves banyes i va saber que era una femella. Per la seva discreció, li va posar el nom de Silenciosa.

Aquell va ser l’inici d’una llarga amistat.

(2)

Cada matí l’Aniol es despertava impacient per anar a veure la Silenciosa.

Feia ja cinc dies que es trobaven al mateix lloc i esmorzaven junts: ella menjava fulles d’uns arbusts i l’Aniol el seu entrepà.

L’Aniol cada vegada s’asseia més a prop de la Silenciosa. Tan a prop que gairebé la podia tocar, però no ho feia per si ella s’espantava i no la tornava a veure més. Tot i no tocar-la, ell li parlava: li explicava els seus somnis, anècdotes amb els seus amics i amigues de l’escola i, fins i tot, li cantava cançons. A l’Aniol li agradava molt cantar. Quan ho feia notava com la Silenciosa el mirava atenta. Girava el cap a un costat i deixava de menjar només per escoltar-lo. Potser no entenia el que ell deia a les seves cançons, però sí que podia reconèixer que aquell era un so preciós.

Una setmana després d’haver conegut la Silenciosa, l’Aniol va anar a esmorzar al mateix lloc de sempre, però la Silenciosa no hi era. Ell va seure a la mateixa pedra i va començar a cantar.

De tant en tant parava i fluixet cridava:

– Silenciosa… on ets? Soc l’Aniol!

Va seguir una bona estona cantant i cridant la Silenciosa, però res. Aquell matí la seva nova amiga no va aparèixer. L’Aniol només esperava que no li hagués passat res.

(3)

Trist per no haver-se pogut trobar aquell dia amb la Silenciosa, va tornar capcot cap a casa seva.

– Què li haurà passat? -es preguntava l’Aniol. Va pensar que aquell dia, la Silenciosa s’hauria despistat i no va acudir a la cita com en altres ocasions.

L’endemà, amb molta il·lusió per tornar a veure la seva amiga del parc, l’Aniol va tornar a caminar pel parc i es va dirigir cap a la pedra que ell mateix havia batejat com la “Roca de l’Amistat”. Un cop hi va arribar, va seure al damunt, va treure el flabiol que duia dins la motxilla  i es va posar a tocar melodies meravelloses que semblaven com el cant dels ocells, amb l’esperança, és clar, que la Silenciosa es presentés a la cita.

Va fer sonar el flabiol durant molta estona, però ella no apareixia. L’Aniol es començava a desaminar. Potser avui tampoc la podria veure. La va cridar amb estimació i dolcesa i, res de res. Ni un soroll, ni un moviment entre els matolls.

L’Aniol començava a estar preocupat, dos dies seguits sense trobar-se. Ara començava a pensar que potser li havia passat alguna cosa.

L’endemà, el noi, es va llevar decidit a anar a trobar la Silenciosa. Va carregar més que mai la motxilla de queviures i menjar per si s’havia de quedar tot el dia al parc i, va emprendre el camí. Prop de la Roca de l’Amistat hi havia un indret peculiar anomenat els Òbits. L’Aniol es va dirigir cap allí: aquella nit hi havia hagut tempestes d’estiu d’aquelles que fan feredat i va pensar que potser el cabirol s’hi hauria refugiat.

Quina sorpresa va ser la seva, a mesura que arribava, va veure més d’un cabirol que pasturava prop de les restes del que havien estat les parets de la balma obrada dels Òbits, i tot seguit va reconèixer la Silenciosa. No s’ho podia creure, la Silenciosa havia estat mare de dos cabirols que amb prou feines s’aguantaven drets.

L’Aniol, ara ho entenia tot!

(4)

Es va quedar allí, en els Òbits, la resta del dia fins que el sol ja s’apropava a fondre’s amb l’horitzó. Era l’hora de tornar cap a casa. Es va acomiadar de la Silenciosa i de les seves cries.

  • Demà tornaré i us duré una sorpresa! M’esperareu aquí mateix? -els va preguntar.

L’Aniol en portava una de cap. Se’n va anar a dormir feliç d’haver-se retrobat amb la Silenciosa i els dos simpàtics cabirols ben menuts encara.

L’endemà es va llevar amb una idea molt clara: triar els tres esquellots més bonics que tenia d’entre la seva col·lecció i posar-los dins de la seva motxilla. Quan els va tenir escollits, va acabar d’omplir la motxilla amb alguns queviures i aigua i va marxar cap al parc.

Va iniciar la pujada cap als Òbits. Tot i que l’Aniol sabia que els cabirols podien recórrer distàncies llargues en un dia, estava convençut que els trobaria en el mateix lloc on els havia deixat ahir.

I així va ser, allí els va trobar, pasturant per la fresca herba que creixia prop de la balma. La Silenciosa quan el va veure fent uns pocs saltirons  es va apropar a l’Aniol i les seves dues cries, és clar, al darrere de la mare que confiava amb aquell xicot. 

L’Aniol després d’acaronar amorosament tots tres, es va descarregar la motxilla, la va obrir i va treure els tres esquellots. 

  • Mireu que us he dut – els hi va ensenyar els tres esquellots i els va fer sonar. 

Amb molta tranquil·litat els hi va col·locar, un darrere l’altra. Semblava que els agradava.

L’Aniol estava content. Amb el soroll dels esquellots sempre els podria trobar, estiguessin on estiguessin del parc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s