“S’enfadava per coses que els seus pares no entenien. O s’esverava i feia allò que sabia que no podia fer. O plorava, segons els seus pares, per tot. Altres vegades volia anar a coll just quan la mare no podia agafar-lo, o feia soroll expressament quan la Maria s’acabava de dormir. Quan li demanaven “Max, què et passa?”, ell només abaixava el cap i pensava “No ho sé”.
Un conte per acompanyar la gelosia, publicat per El Cep i la Nansa
Text: Miriam Tirado
Il·lustracions: Joan Turu
#gelosia #emocions #llegirenfamília #llegirpergauir #llegirperacompanyarnos
L'ORELLA VERDA 